El 18 de maig de 1918, l’Ajuntament de Càrcer va acordar en sessió plenària la construcció d’un nou cementeri, ja que la necròpolis antiga no complia els requisits necessaris per al seu correcte funcionament. En la documentació de l’època, custodiada al nostre arxiu municipal, hem pogut trobar les següents notes al respecte:
“Proceder a la construcción de un nuevo Cementerio, por no reunir el existente, en la actualidad, las condiciones necesarias de higiene y extensión que requiere el número de habitantes del municipio”.
“El actual cementerio de Càrcer construido desde tiempo inmemorial es simplemente un terreno muy desigual de 580,80 metros cuadrados aproximadamente, cerrado de tapia en estado ruinoso y con aspecto de un corral de ganado, impropio para el sagrado objeto a que se destina y situado respecto a las últimas casas del pueblo a una distancia de unos 120 metros”.
“El caserío del pueblo ha crecido notablemente y puede afirmarse que se ha duplicado desde 40 años a esta parte […] acercándose al cementerio […] que dentro de pocos años quedará este enclavado en el caseo de la población, a no construirse otro nuevo”.
Per a l’edificació del nou cementeri, el consistori municipal va adquirir, en juliol de 1919, un nou terreny al Baró de Llaurí i Terrateig. Així doncs, basant-se en la normativa establida per la R.O. de 16 de juliol de 1888, la nova necròpolis es va situar a 556 metres de les primeres cases del poble i en els seus inicis es va dotar amb 579 sepultures, una capella, sala destinada a objectes fúnebres, sala d’observació i autòpsies, l’ossari comú i un cementeri civil. Aquest últim estava destinat als infants que morien sense baptisme, els heretges, excomunicats, impenitents i aquells que professaven una altra religió diferent a la catòlica, malgrat que en el projecte original es fa la següent menció:
“El cementerio civil es innecesario actualmente en Cárcer por la suma religiosidad de todos sus vecinos, pero […] lo disponemos en un rectángulo a la izquierda, entrando en el Cementerio general, con puerta independiente, de una superficie de enterramiento de 56 metros cuadrados, capaz de 17 fosas, más que suficientes, pero que alguna extensión se le ha de dar para cumplir la ley”.
No obstant això, la proclamació de la II República espanyola (1931-1939), l’aprovació de la Constitució de 1931 així com l’establiment d’Espanya com a un Estat laic va provocar la secularització de totes les necròpolis del país, les quals a partir d’ara passaven a estar regides per les autoritats municipals. En conseqüència, la Corporació Municipal de Càrcer va fixar el diumenge, 28 de gener de 1932, a les 10:30 h. del matí, per a derrocar el mur que dividia ambdós cementeris, el catòlic i el civil. L’encarregat de portar a terme aquesta tasca va ser el nostre veí Ramón Carbonell Sales, per un import de 107 pessetes.
El primitiu cementeri civil, d’uns 56 m2 i amb una capacitat de desset fosses, es trobava envoltat pels seus quatre costats. Una vegada demolit el mur divisori, es va retirar qualsevol símbol religiós existent en el recinte, es va tapiar la porta del cementeri catòlic, es retiraren les emes que hi havia col·locades sobre la façana i únicament es va deixar com accés al lloc la que fins ara havia sigut la porta del cementeri civil. D’aquesta manera, ara totes les dependències passaven a estar connectades entre si. Més endavant, el 22 d’abril de 1932, es va instal·lar en la façana el rètol “cementeri municipal” amb rajoles de ceràmica de Manises, es va arreglar la porta d’entrada i es va aprofitar l’ocasió per a registrar en el cementeri municipal catorze cadàvers que, fins llavors, havien estat soterrats en el cementeri civil.
Valencià 
Spanish