Des dels inicis de la Guerra Civil (1936-1939) les tropes revoltades van prendre greus represàlies contra la població partidària del govern republicà. Prompte va córrer la veu i les carreteres de tot el país es van omplir de fugitius que escapaven de les bombes, la fam i la mort. La nostra localitat, situada en la rereguarda del conflicte, aviat es va convertir en lloc d’acolliment per a refugiats i evacuats procedents de tota la nació.
El 17 d’octubre de 1936 van arribar els primers refugiats al nostre municipi, un total de 33 xiquets i xiquetes procedents del grup escolar madrileny “Lope de Rueda”. Des de llavors, l’arribada de refugiats i evacuats serà una dinàmica continua en la nostra població i s’intensificarà durant els últims episodis de l’enfrontament. Al principi, els refugiats i evacuats eren allotjats en els domicilis més benestants del veïnat de Càrcer, malgrat les negatives d’alguns d’ells i les consegüents denuncies al Governador Civil. Però posteriorment, començarien a ocupar-se una sèrie de propietats privades del terme, predominant sobretot les finques rústiques. Dins d’aquest context, es necessari recalcar el gran malestar que existia entre els veïns i les veïnes de Càrcer. Per una part, l’acollida de refugiats i evacuats suposava, en temps de carestia, la repartició entre més persones dels pocs recursos, matèries primeres i articles de primera necessitat existents en el municipi, i per altra part, hi havia que sumar que en altres poblacions limítrofs com ara Gavarda, Cotes, Bolbaite, Alcàntera, Sellent, Beneixida o Quesa la situació era ben distinta. A diferència de Càrcer, o bé tan sols hi havia aplegat una remesa de refugiats i evacuats, o bé, simplement, no hi havia cap d’ells. La situació del nostre municipi s’agreujaria en les últimes etapes del conflicte. Segons la documentació, el poble de Càrcer va arribar a rebre almenys a 900 persones refugiades, predominant sobretot els menors en edat escolar.
D’altra banda, la sufocant situació que vivia el nostre país va obligar a les autoritats a posar en marxa una sèrie de mecanismes per a trobar un allotjament alternatiu als infants que vivien en situació de risc a causa de la guerra. La Corporació Municipal de Càrcer va proposar a la Delegació de Colònies la instal·lació d’una colònia col·lectiva de xiquets i xiquetes en la Casa Malavés, una finca incautada que es trobava ubicada a 1500 metres del nucli urbà de Càrcer, enmig dels camps de taronja, amb vistes panoràmiques i bones condicions de llum i ventilació. A més a més, l’immoble comptava amb tres gran sales, amb la capacitat d’albergar fins a 60 llits, així com també d’una gran sala amb una cuina adjunta, la qual podia emprar-se com a menjador. No obstant això, per ficar en funcionament la dita colònia calia dur a terme una sèrie de tasques –instal·lar el servei de llum elèctrica; realitzar algunes obres per a condicionar l’espai; adquirir alguns béns materials i comptar amb la presència d’alguns mestres per a la seua gestió–, tal i com hem pogut observar en un informe custodiat al nostre arxiu municipal. Malgrat tot, finalment el projecte no es va dur endavant, com tampoc ho faria la proposta d’instal·lar en la mateixa un hospital de sang.
Altrament, l’Ajuntament de Càrcer es va veure obligat a prendre cartes en l’assumpte per tal de fer front als moments tant durs que patia la nostra localitat:
- Es va crear una nova escola per als infants refugiats, ja que les cinc escoles nacionals que hi havia a la població estaven més que saturades. De fet, es va emprar la fusta que hi havia emmagatzemada en el depòsit municipal, propietat de la Banda Municipal de Càrcer, per a fabricar una taula i uns bancs per a la mateixa. Una escola que estaria en funcionament fins al 24 d’abril de 1939.
- El 12 de gener de 1937, el Consell Municipal va sol·licitar al Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts l’enviament de 50 llibres per tal d’obsequiar, amb motiu de la Setmana Infantil, als xiquets i xiquetes refugiats i evacuats en la nostra població.
- El 17 de maig de 1937, el Consell Municipal va enviar una comunicació a la Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados per tal d’intentar restringir nous enviaments d’evacuats i refugiats al nostre municipi.
- El 29 de gener de 1938 es va constituir el Comité Local de Refugiats de Càrcer per a resoldre les qüestions dels refugiats com també de les famílies d’acollida.
- El 27 de juny de 1938, el Comité Local de Refugiats de Càrcer va repartir roba enviada pel Ministeri de Sanitat i Assistència Social entre els refugiats i evacuats del nostre poble, la qual prèviament havia sigut catalogada amb l’ajuda de les mestres de la localitat.
- El 18 de juliol de 1938, el Consell Local de Primera Ensenyança de Càrcer acordà donar instrucció primària als infants evacuats en edat escolar.
- A partir d’abril de 1937 es van començar a ocupar una sèrie de propietats privades dins del terme municipal de Càrcer –la Casa Abad, el molí de la caseta, l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, l’hort d’Emilio Pascual, el Xalet de Granell, l’habitatge del metge Miguel Lloret o el magatzem del Baró de Càrcer–, així com també cinc dels sis magatzems de confecció de taronja que hi havia en la població. Una solució que responia a la falta d’habitacions decents i a l’arribada massiva de refugiats i evacuats procedents de la zona de Castelló de la Plana.
Nota de premsa en relació a un grup d’evacuats procedent de Madrid. 25 de febrer de 1937. Periòdic “La Libertad”
Relació dels refugiats i evacuats allotjats en la localitat de Càrcer. 1 de febrer de 1938. Arxiu Municipal de Càrcer
Relació d’articles rebuts per part del Ministeri de Sanitat i Assistència Social. Juny 1938. Arxiu Municipal de Càrcer
Imatge de l’interior d’un dels magatzems ubicats en el nucli urbà de Càrcer. Febrer 1954. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
Evolució de l’arribada i allotjament dels refugiats i evacuats a la població de Càrcer amb motiu de la Guerra Civil (1936-1939)
Valencià 
Spanish