“Más escuelas y mejores maestros” va ser el lema que va adoptar la II República espanyola (1931-1939) per a fer front a la precària situació educativa que assolava al nostre país. El nou govern va instaurar una educació pública, obligatòria, laica, mixta i gratuïta en tota la nació; es van convocar places de mestres; es va projectar la construcció de milers d’escoles i es van crear les conegudes missions pedagògiques, acostant així la cultura fins als pobles més recòndits de la geografia espanyola. Mesures pioneres que marcarien un abans i un després en tot el panorama nacional.
Els ajuntaments, davant la falta de grups escolars com a tal, es van encarregar d’arrendar i condicionar qualsevol sala per a poder educar a la població. En el cas particular del nostre municipi, ens consta que abans de 1931 ja existia en el poble una escola privada sense legalitzar. Es tractava de l’anomenat col·legi Minerva de Càrcer, al front del qual estava el mestre Roberto Sanchis Ferri, veí de Villanova de Castelló. No serà fins a desembre de 1931, quan s’inicien els tràmits per a instal·lar una sèrie d’escoles nacionals, legalitzades, al municipi de Càrcer.
Seguint els fets cronològics, el 9 de desembre de 1931, el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts va aprovar la creació provisional d’una escola nacional de xiquets i una de xiquetes al poble de Càrcer; el dia 15 del mateix, aparegué l’anunci publicat en la Gaceta de Madrid; el 18 del mateix, l’Ajuntament de Càrcer acordà construir un grup escolar unitari en la localitat; també el 18 de desembre del 31, la Gaceta de Madridpublicà la creació, amb caràcter provisional, de altres dues escoles nacionals a Càrcer; finalment, el 21 de gener de 1932, les escoles nacionals nº 1 de Càrcer van obtindré el caràcter definitiu i el 6 de febrer de 1932, ho farien les escoles nacionals de Càrcer nº 2.
D’aquesta manera, i segons apareix en la documentació emmagatzemada al nostre arxiu municipal, va recaure en el Consell Municipal de Càrcer la realització de les següents tasques: habilitar una sèrie de locals per a allotjar les escoles nacionals de Càrcer, de forma provisional, fins a la construcció d’un grup escolar unitari en la localitat; adquirir el mobiliari i el material escolar necessari per al seu correcte funcionament, i per últim, buscar una vivenda per als mestres de les dites escoles.
Més endavant, el 15 d’abril de 1932, l’Ajuntament de Càrcer va sol·licitar a la Direcció General de Primera Ensenyança la creació d’una escola de pàrvuls per diverses raons:
- Més d’un 40% de les mares treballaven als magatzems de taronja de la localitat.
- Els xiquets menors de sis anys no podien ser admesos en les escoles que hi havia en la població, per una part, per la seua curta edat, i per altra part, perquè totes les aules estaven abarrotades.
Ambdues situacions obligava als progenitors o bé a deixar als infants abandonats per la població o bé al càrrec d’una altra persona, de forma remunerada. En conseqüència, el 22 de juliol de 1932, es va crear definitivament l’escola de pàrvuls de Càrcer, després de que les autoritats competents comprovaren que l’establiment ubicat en el carrer Mestre Sanchis, nº 11, complia amb els requisits necessaris per al seu degut funcionament.
Així doncs, en 1933, la localitat de Càrcer comptava amb un total de cinc escoles nacionals –dos de xiquetes, dos de xiquets i una de pàrvuls– repartides per tot el nucli urbà, les quals aniran canviant d’ubicació en funció de les necessitats o les circumstàncies del moment. Segons la documentació, entre els immobles destinats a les escoles nacionals de Càrcer trobem:
- Domicili nº 5 del carrer Joaquín Costa, posteriorment Maravilla Pascual: escola de xiquets nº 1 i escola de xiquetes nº 1.
- Domicili nº 5 de la plaça de la República: escola de xiquetes nº 2.
- Domicili nº 25 del carrer l’Església: escola de pàrvuls.
- Domicili nº 9 del carrer Sacerdot Garcia Grau: escola de pàrvuls.
- Domicili nº 13 de la plaça del Caudillo: escola de xiquets nº 1.
- Domicili nº 11, primera planta, del carrer Mestre Sanchis: escola de pàrvuls.
- Domicili nº 48 del carrer Mestre Sanchis: escola de xiquets nº 2.
- Domicili nº 19, primera planta, del carrer Mestre Sanchis: escola de xiquetes nº 2.
La instal·lació d’aquestes escoles van ser acollides amb gran èmfasi en la nostra localitat: totes les aules estaven saturades; es va sol·licitar una subvenció per a organitzar una cantina i una colònia escolar; es va constituir la Junta Local de Primer Ensenyament; per les vesprades s’impartien classes per als adults; es van celebrar concursos, recitals de poesia, i sessions cinematogràfiques. També es portarien a terme jornades culturals, com l’organitzada en honor al 300 aniversari de la mort de Lope de Vega; exposicions, com per exemple les realitzades amb els treballs dels alumnes amb motiu de la finalització del curs escolar, o fins i tot, s’efectuarien les primeres excursions a la ciutat de València. Durant aquesta excursió l’alumnat de Càrcer va poder visitar per primera vegada l’Ajuntament de València, el mercat de les flors, el Museu de Prehistòria de València, el Museu Paleontològic de València, la Fira de Mostres, el jardí de Vivers, el Saler, el Grao i el club nàutic. En definitiva, es va viure tota una revolució cultural que feia patent, per una part, les ànsies que tenia la ciutadania de Càrcer per aprendre, i per altra part, la necessitat de construir un grup escolar en la localitat que donarà resposta a les demandes del nou sistema educatiu.
En març de 1936, després d’aconseguir l’aprovació del projecte arquitectònic, el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts va concedir una subvenció al nostre poble per a executar el projecte d’escola unitària de Càrcer. Tot seguit, el 10 de juliol de 1936 es van iniciar les seues obres. Segons el disseny signat per l’arquitecte En José Cort Botí, la nova escola comptaria entre les seues instal·lacions amb tres seccions per a xiquets, tres seccions per a xiquetes, una classe de pàrvuls, una biblioteca, un museu, un camp escolar i diverses cases per als mestres del col·legi. En quant a la seua ubicació, aquest es disposaria a continuació del magatzem de taronges de Lluís Manglano Palencia, entre els carrers Mestre Sanchis, Pablo Iglesias i el carrer en projecte núm. 10.
Tanmateix, quan tan sols es tenien realitzats els fonaments i els primers sòcols d’aquest, va esclatar la Guerra Civil (1936-1939). Per consegüent, el projecte es va veure paralitzat front l’escassetat de certs materials o l’augment de preu del ciment, la fusta o el ferro, i ja mai més es tornaria a posar en marxa. Per aquest fet, finalment els solars destinats a ocupar el nou col·legi van ser venuts en subhasta pública.
Durant el transcurs de la guerra civil espanyola, les escoles nacionals de xiquets nº 1 i 2 de Càrcer van ser clausurades, ja que els seus mestres van ser cridats a files. Malgrat això, el Consell Municipal de Càrcer va accedir a obrir-les, a partir de l’1 de setembre de 1937, amb caràcter privat.
L’arribada del franquisme (1939-1975) esborraria de colp tots els avanços realitzats per l’educació republicana mitjançant una sèrie de mesures: l’apertura d’expedients de depuració a milers de mestres de la II República; la instauració de l’ensenyança nacionalcatòlica; la segregació de les aules per sexe; la presència en les escoles de la simbologia franquista, o fins i tot, la prohibició d’emprar i promocionar la llengua valenciana en les classes. A més a més, el 31 de març de 1953, la Corporació Municipal va proposar la construcció d’un nou centre escolar en una nova ubicació. Finalment, el 5 d’octubre de 1960, el Ministre d’Educació Nacional del moment, Jesús Rubio Garcia Mina, seria rebut a l’entrada del nostre poble per una gran comitiva –autoritats municipals, autoritats eclesiàstiques, banda municipal, grup d’Acció Catòlica, veïnat de Càrcer… –, amb motiu de la inauguració del nou grup escolar Pare Gumilla.
Acta de creació de les escoles nacionals de Càrcer nº 1. 21 de gener de 1932. Arxiu Municipal de Càrcer
Inventari del material adquirit per a les escoles nacionals de Càrcer. 21 de gener de 1932. Arxiu Municipal de Càrcer
La mestra Na Teresa Garulo Ibor junt a l’alumnat. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
La mestra Na Maravilla Pascual Cardona junt a l’alumnat. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
El mestre En Buenaventura Martín de las Mulas junt a l’alumnat. Curs escolar 1934-1935. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
El mestre En Enrique Sanchis junt a l’alumnat. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
Invitació del col·legi Minerva de Càrcer a l’exposició celebrada amb motiu de la finalització del curs escolar 1931-1932. 11 de juliol de 1932. Arxiu Municipal de Càrcer
Carta de l’alumnat de Càrcer, dirigida a l’Ajuntament de Càrcer, amb motiu de l’excursió realitzada a la ciutat de València. 5 de juny de 1936. Arxiu Municipal de Càrcer
Vista del col·legi Pare Gumilla. Any 1960. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
Comitiva de benvinguda per a rebre al Ministre d’Educació Nacional, Jesús Rubio García Mina, amb motiu de la inauguració del col·legi Pare Gumilla. 5 d’octubre de 1960. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
Acte d’inauguració del col·legi Pare Gumilla. 5 d’octubre de 1960. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
Grup escolar al col·legi Pare Gumilla. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
Grup escolar al col·legi Pare Gumilla. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
Valencià 
Spanish