El 18 de juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil (1936-1939). El colp d’Estat per a instaurar una dictadura militar, dut a terme per una part dels caps i oficials de l’exèrcit, es va topar amb la resistència del govern republicà i un poble defensor. Espanya va quedar dividida i durant aquests primers dies, davant la situació de buit de poder, es van produir episodis molt violents al llarg de tota la geografia espanyola.
La nostra població no va quedar exempta de tals mals. La nit del 22 de juliol de 1936, un grup de veïns de Càrcer, defensors del govern legítim de la República, es va dirigir cap a la parròquia a fi d’incendiar-la, donada la postura de la institució eclesiàstica com a aliada del colp d’Estat. L’alcalde del moment, Rafael Gozalbo Moragues, va intentar apaivagar les aigües, i per tal d’evitar un mal major, finalment va acabar permetent el saqueig d’aquesta. Altars, quadres, mobles, imatges religioses i altres objectes de culte van ser portats aqueixa mateixa nit davall del pont del riu Sellent. Al matí següent, a les 10:00 h., se’ls va calar foc, perdent així peces com la talla original del Crist de l’Agonia o la imatge de la titular de la parròquia, la nostra Senyora de l’Assumpció.
En quant al patrimoni moble de l’església, hem pogut conéixer gràcies a diverses fonts documentals –un inventari elaborat pel Consell Municipal, el 29 de juliol de 1936 i un informe realitzat pel Servei Militar de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional, amb data de l’1 de maig de 1939– quins béns mobles es van poder salvar de les flames del foc el passat 23 de juliol de 1936, com també dels episodis viscuts durant la guerra civil espanyola. Entre el patrimoni eclesiàstic que va quedar intacte trobem: la custòdia; la corona, el mant i algunes peces de roba interior de la titular; la imatge del Crist de la Sagristia; l’arxiu parroquial; els butlletins de l’arquebisbat; la biblioteca personal del rector; joies que posseïen algunes imatges –arracades d’or i pedres precioses, medalles d’or i plata, alguns collars de menys valor–; les campanes de la torre i dos copons de l’església.
Una vegada finalitzades les hostilitats i valorats els danys ocasionats a causa del conflicte, es va encarregar a un taller d’escultura l’elaboració de les noves imatges dels patrons de Càrcer – el Crist de l’Agonia i la Verge de Gràcia–, les quals serien rebudes i beneïdes el 14 d’octubre de 1939, durant les Festes Patronals de Càrcer.
Des de la instauració de la dictadura franquista (1939-1975) fins a l’arribada del període democràtic, Església i Estat aniran de la mà. El nou règim va vindre acompanyat pel restabliment del culte catòlic, la multiplicació dels actes religiosos i la utilització de l’Església com a un instrument d’adoctrinament ideològic i social. Estratègies que donaren lloc a un nou model de societat basada en l’exaltació al Caudillo, el control de la vida pública i privada, l’alliçonament i la repressió. En definitiva, un país sotmès davall el lema: “Franco manda, España obedece”.
Inventari realitzat pel Consell Municipal de Càrcer en relació a l’església de l’Assumpció de Nostra Senyora de Càrcer. 29 de juliol de 1936. Arxiu Municipal de Càrcer
Programa de les Festes Patronals de Càrcer. Octubre de l’any 1939. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer
Esbós de la nova imatge de la Mare de Déu de Gràcia signat pels escultors Rausell i Llorens
Valencià 
Spanish