TEATRE

Durant la II República (1931-1939) i la Guerra Civil (1936-1939), sota la denominació de Teatre la Unió o Teatre Unió Proletària de Càrcer, aquest espai es va convertir en un important centre cultural i polític dins de la pròpia vall.

D’una banda, entre les seues parets es va viure la celebració d’actes oficials, com va ser la presentació de les dues comissions falleres que hi havia a la població en 1936 –falla de Pablo Iglesias i falla de la plaça de la República–; vetlades culturals, com per exemple la celebració per part d’En Luis de Luna de la conferència “Cultura y Democràcia”; visionats de pel·lícules, com ara la jornada de cine cultural que es va celebrar, el 21 d’abril de 1933, per a l’alumnat de les escoles nacionals de Càrcer i Villanova de Castelló; concerts celebrats en benefici de la Banda Municipal de Càrcer; reunions, com ara les organitzades pel Sindicat de la Séquia de la Vall de Càrcer i Sellent, o simplement, la realització d’actes més quotidians, com ara: la celebració de carnestoltes, banquets de noces, sarsueles, obres de teatre, combats de boxeig o les estrenes de les primeres pel·lícules de cinema.

D’altra banda, va acollir multitudinàries assemblees de la mà del Socors Roig Internacional, com la celebrada el 8 d’abril de 1938, on es va informar a la població de la vall sobre el temes tractats al “Congrés Popular de la Solidaritat”, celebrat en València; la Corporació Municipal també va realitzar diferents convocatòries amb el veïnat de Càrcer, on va debatre qüestions tan rellevants com la construcció de rases i refugis a la localitat, el racionament d’aliments o l’abaratiment dels articles de primera necessitat a causa de la guerra civil espanyola. Així mateix, el teatre va ser escenari de mítings polítics a càrrec del Partit Comunista Ràdio de Càrcer o de les Joventuts Socialistes Unificades de Càrcer, en relació al conflicte.

La figura de la dona també tindria un paper destacat dins del teatre, més enllà del món de l’espectacle i de l’oci. El Sindicat de la Societat d’Obreres Manuals de Càrcer organitzaria ací algunes de les seues assemblees amb l’objectiu de conquistar nous drets laborals i socials. La seua lluita es va centrar especialment en la igualtat de salaris entre homes i dones, millora de les condicions de treball i reducció de la jornada laboral. No obstant això, tots els assoliments aconseguits fins llavors van desaparèixer amb la instauració de la dictadura franquista (1939-1975), on la dona activa i independent va passar a ser substituïda per una dona submisa, esposa i mare.

Després de la guerra, el teatre recuperà la seua activitat habitual. En aquest sentit, cal fer una especial menció a les gestions realitzades pels veïns Antonio Rodríguez Castellano, Francisco Olmos, Ernesto Insa i Ricardo Cueves, a l’hora d’organitzar una sèrie d’obres teatrals i concerts en benefici de la població de Càrcer. Eren temps complicats i els diners recol·lectats van servir per a reposar béns i elements necessaris per al poble de Càrcer, com per exemple: una bandera o uniformes per als músics de la Banda Municipal de Càrcer, el sagrari de l’església o una imatge de Santa Cecilia per a la parròquia.

Cartell del teatre Baronia de Càrcer. Any 1932

Cartell del teatre de Càrcer. Any 1935. Arxiu Municipal de Càrcer

Nota de premsa anunciant un míting polític a càrrec de les Joventuts Socialistes Unificades de Càrcer. Any 1937. Periòdic “La Hora”

Cartell anunciant una gran assemblea per part del Partit Comunista Ràdio de Càrcer. Any 1938. Arxiu Municipal de Càrcer

Fullet per a la construcció de rases i refugis. Arxiu Municipal de Càrcer

Cartell del teatre Baronia de Càrcer. Any 1940.Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer

Grup de teatre de Càrcer. Any 1945. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer

Presentació de la comissió fallera de Càrcer. Any 1948. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer

Grup de teatre de Càrcer. Any 1951. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer

Cartell del teatre Baronia de Càrcer. Any 1951. Arxiu Municipal Fotogràfic de Càrcer